El país del 2031

Avui (diumenge, cap de setmana de tres dies, -s'ha de posar en context-) he anat a Vic a la trobada dels grups temàtics de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG). Si, m'he llevat a les set, he dedicat tot un diumenge a "reunir-me" (dit de manera grollera), i m'he queixat i maleït l'hora, el lloc i tot en general. Però ha valgut la pena. 

Parlar sobre què aporta l'escoltisme al nostre país, com s'adapta i quina capacitat transformadora desenvolupa t'ajuda a recordar que tot el que portes fent tota la vida (a diferents etapes) val la pena, i el que és més important, que és necessari. El tema encara es posa més interessant si et fas les matexies preguntes per la nostra societat d'aquí a vint anys, un exercici per ajudar que el teu moviment (el moviment escolta) intenti ser punter i marqui tendència, perquè, al cap i a la fi, les tendències mouen el país. Un moviment que realitzem tres associacions que ara mateix estem marcant el futur de l'escoltisme a Catalunya, un projecte que pot fer història i, per damunt de tot, un projecte que segur que enfortirà el moviment, i el país.

Mentre es necessiti gent compromesa, decidida, amb iniciativa, capaç de liderar, que sàpiga estimar el seu país, que sàpiga escoltar els altres, honesta... mentre necessitem tot això, hi haurà escoltisme.