6 de juliol de 2012

Necessitats, somnis i il·lusions


L’altre dia al tren vaig sentir com un nen li preguntava a un altre a quant estava avui la prima de risc. Em va semblar curiós que aquest índex, que ara està de moda, fins i tot aparegui a les converses dels més joves. Sens dubte, bona feina per part dels periodistes; però tinc la certesa que aquells nens no saben què carai és aquest número ni com s’ha d’interpretar, tot i que segurament els han dit que quant més alta és la xifra, pitjor.

I és que ens diuen que travessem una de les pitjors crisis econòmiques de l’era moderna. Si més no, això ens volen fer creure. Amb tanta retallada han quedat tocats tots els sectors de la societat, incloses les entitats d’educació en el temps de lleure. Sembla lògic que si es tanquen plantes senceres d’hospitals i pretenen posar quaranta nens i nenes en una aula, a nosaltres ens retallin les subvencions per totes bandes.

Ara, encara que sembli mentida, no tot el que succeeix durant una crisi és negatiu. En èpoques dolentes tots i totes aprenem a treure el millor de nosaltres, una mica per instint de supervivència i, sobretot, també per a què som animals socials i ens cal conviure en harmonia amb qui ens envolta. I això és precisament el que va passar a la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG) arran de la crisi que l’Organització Mundial de l’Escoltisme (WOSM) va patir fa pocs anys.

En plena crisi institucional, les tres associacions membres de la FCEG, Minyons Escoltes de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya van saber estar-ne a l’alçada i construir un discurs conjunt i unitari per fer front a la situació. Pot semblar que estigui explicant una obvietat, però aquest fet va assentar precedent davant un ambient hostil i poc constructiu que s’havia instal·lat a la Federació. El conjunt d’activitats plantejades al voltant del centenari de l’escoltisme també va ajudar a concloure que el projecte federatiu podia ser més ambiciós que limitar-se a ser un simple codi postal.

Va ser en aquest context on les juntes executives de Minyons, Escoltes i Acció Escolta van asseure’s al voltant d’una taula amb la voluntat de d’analitzar la situació que actualment vivia la nostra societat i quin paper estava jugant el moviment escolta i guia. Un context complicat a nivell econòmic, un moment delicat a nivell d’identitat nacional i una societat abocada en una crisi de valors van constatar que el moviment no estava donant resposta a les necessitats actuals de la societat catalana. Amb aquest anàlisi es va detectar l’oportunitat d’iniciar un procés d’unitat de l’escoltisme i el guiatge a Catalunya fonamentat en tres pilars propis del moviment escolta: el principi d’unitat, la construcció nacional d’un poble i el dret de llibertat, tant individual com col·lectiva, i diversitat cultural. Aquest procés es va ratificar a les assemblees de les tres associacions amb la voluntat d’arribar tan lluny com els agrupaments escoltes ho desitgin.

Ja han passat tres anys d’ençà i s’ha anat construint un camí d’anàlisi, de valoracions, de punts en comú i també dubtes. S’han realitzat des d’enquestes i informes externs fins a una trobada de caps, que ja de per si és històrica; i aquest any s’han proposat debats als consells dels agrupaments i trobades de representants dels agrupaments per intentar elaborar un marc ideològic de consens. Uns principis compartits que cal definir entre tots i ratificar a la propera assemblea del novembre. Aquest serà el punt d’inflexió que marcarà l’autèntic punt de partida.

És ara que hem de veure si la casa que estem construint té bons fonaments i podem cabre-hi tots i totes. És ara que cal ser valents i tenir clar que el que fem tots els escoltes i guies de Catalunya parteix d’una mateixa base i busca un objectiu: educar els infants, adolescents i joves de la nostra societat per a esdevenir persones capaces de ser crítiques amb el seu voltant i participar de la vida en societat sense cap tipus de complex.

El missatge és clar i la voluntat ferma, volem un escoltisme potent a Catalunya; i això passa per demostrar que en temps de crisi cal ser valents i apostar per un discurs a l’alçada d’un moviment que comprèn 200 agrupaments escoltes arreu del territori català, amb 4.000 caps voluntaris que dediquen el seu temps lliure a educar més de 20.000 infants i joves. Com a moviment volem més representació i més reconeixement de la tasca que desenvolupem a la nostra societat, sovint menystinguda. Cal fer coneixedors, i també partícips, als òrgans de govern d’aquesta enorme feina per poder respondre a les necessitats dels agrupaments escoltes i així garantir la qualitat educativa.

Algun dia m’agradaria poder sentir al tren que dos nens parlen de la unificació de l’escoltisme i el guiatge a Catalunya. Això voldrà dir que tots els escoltes i guies de Catalunya hem estat capaços de sobreposar els valors d’un moviment mundial al servei de la societat catalana i d’apartar les diferències. Dit en altres paraules, haurem estat capaços, tots i totes, de fer història.