Gosar comprendre les teories d'aquells que es creuen tenir la veritat
absoluta de tot allò que importa –i també d'allò que no– en aquesta vida és tan
emocionant com menjar-te una llimona: no saps si ho aconseguiràs, però unes
quantes ganyotes estan assegurades. Ara bé, la cara d'incredulitat sempre ens
ajudarà a sortir del pas quan intentes, per activa i passiva, entendre't amb el
teu interlocutor i veus que la cosa no avança. Hauré de fer un pas més? Ser més
perseverant? O potser més convincent? Al principi creus que no has estat prou
clar i optes per repetir-ho de manera més clara i entenedora, no fos cas que
haguessis mal interpretat el nivell cognitiu de l'altre, però quan veus que
realment portes estona picant contra una paret infranquejable prioritzes el teu
benestar, tan físic com mental. I és que tenir la pretensió de furgar en els
fonaments dels altres i sortir-ne il·lès és, amb tota certesa, un acte d'innocència.
Potser no aconseguiràs inserir aquelles idees o pensaments més genuïns i
atractius sobre tu a l'òrbita de l'interessat, ni podràs generar prou interès
per atraure l'atenció d'aquell que tens a davant, però no per això deixaràs de
ser tu ni de canviar la teva manera de viure i entendre la realitat. Cal ser
perseverant, d'acord; cal ser empàtic, perfecte; cal ser amable, correcte; Però hi ha d'haver
interès d'entesa a les dues parts, sinó l'esforç és en va, fins i tot nociu. No
tens per què deixar que l'espera se't faci eterna i comenci a corroir l'anhel
pel què has iniciat aquesta creuada. De ben segur que en aquest viatge trobaràs
aquell amb qui compartir les teves afinitats i debilitats, les teves virtuts i
defectes, els teus somnis i malsons. Aquell que t'entengui, al cap i a la fi.
