La Majoria (#25N)

Amb 28 anys m’ha quedat clar que aquest món està fet per les majories, agradi o no. Sempre existiran, però, reductes de pensaments diferents, que aniran a contracorrent, lluitant per capgirar la situació. També forma part del joc, m’atreviria a dir de la base democràtica, que sempre existeixin opcions diferents (i també contràries) al que vol la majoria. Si no la base quedaria esquerdada. Ens sentiríem perduts si tots anéssim en una direcció.

Ara resulta que la majoria vol la independència (digues-li estat propi, estructures d’estat o un estat de ple dret a Europa) i tots correm a dir que volem ser independents. És l’exemple més clar que aquí fem el que vol la majoria, per molt que faci un cop de timó i no siguem capaços d’adonar-nos-en. Ara tocava parlar de la importància d’un estat propi i la campanya electoral ha girat entorn aquest tema. Històric. Molt històric però ha passat quan ha volgut la majoria, tot i que aquest discurs el porta fent un altre partit polític des dels seus inicis. Però no forma part de la majoria i, per tant, està a l’altre bàndol, el de les idees que neden a contracorrent.

És igual no parlar de les retallades en sanitat i educació, tan se val si hi ha casos de corrupció política a Catalunya, res és més important que la independència ara mateix, perquè així ho vol la majoria. Però què ha passat? Potser la població ha evolucionat, s’ha revolucionat? Fa dos anys els mateixos catalans que demanaven un pacte fiscal ara ja volen la independència?

La meva reflexió del dia és que els que fa anys i panys que aposten per la independència de Catalunya aprofitin ara que el tema està a l’ordre del dia de la majoria, ves a saber quan la majoria decidirà tornar a fer un cop de timó i apostarà per una altra fórmula o un altre tema passarà a ser prioritari.

I si, dol assumir-ho, però la ciutadania mai evoluciona tan de pressa, sinó que la majoria sempre és la mateixa. Sembla una broma, però si algun dia aquesta majoria aposta per una estructura federal, tots voldrem un estat federal. Bé, tots no, la majoria.

 

Educar en la llibertat des de l'escoltisme

L’Educació en el lleure és un eix vertebrador dins el teixit associatiu a Catalunya. Les entitats que ens dediquem al món educatiu des de la vessant no formal tenim la responsabilitat d’oferir i promoure l’educació de persones participatives, crítiques i responsables amb la societat que els envolta.  Acció Escolta de Catalunya és una federació d’agrupaments escoltes d’àmbit nacional amb una proposta atractiva d’educació en la llibertat des de l’escoltisme per a infants, adolescents i joves. Formar part d’un agrupament escolta (un cau) és formar part d’un projecte en el que es transmeten i treballen valors com el compromís, el treball en grup, el respecte per l’entorn on nois i noies descobreixen a través de l’acció a participar activament en tot allò que forma part de la seva vida quotidiana. És al cau on el valor de l’amistat i la companyonia adquireixen un significat vital en el desenvolupament com a persones. I en tot aquest procés cal tenir en compte el rol imprescindible dels caps (monitors/es), que amb el seu treball voluntari dediquen el seu temps lliure a desenvolupar el projecte de l’agrupament escolta. Són joves implicats i implicades que es formen per responsabilitzar-se i comprometre’s en l’educació de nens i nenes del seu barri, poble o ciutat, una bona manera de contribuir a deixar el món millor de com l’hem trobat, segons va dir el fundador del moviment escolta, Robert Baden Powell.

Article publicat al diari digital e-colònies el dia 24/10/2012.