25 de març de 2014

Experimentar la ignorància en directe



Sembla mentida com d’ignorants podem arribar ser. I és que si ets ignorant i no ho saps, no et pots arribar a preocupar, el problema és quan te n’adones. A mi això m’ha passat en un parell d’ocasions últimament. La qüestió no es centra en adonar-se en el moment concret el qual estàs sent ignorant, sinó en veure-ho després i pensar que la ignorància planava sobre teu quan intentaves interpretar una situació.

Per sort, no cal saber de tot a la vida, però això no ens eximeix d’interessar-nos per allò que desconeixem i voler aprendre’n alguna cosa. Aquest sentit de la curiositat moltes vegades el tenim una mica atrofiat i només ens funciona quan una cosa ens interessa realment. I és una llàstima, crec que hauríem d’aprendre a ser curiosos sempre. Una qualitat que ens haurien d’ensenyar a l’escola, on s’haurien de transmetre més eines i menys coneixements. Però això són figues d’un altre paner!

Quantes vegades hem llegit un article d’opinió en un diari i hem pensat que no sabem si hem arribat a entendre què ens estava explicant? O encara millor, hem entès una cosa i quan ho hem contrastat amb algun conegut ens hem adonat que la percepció i la manera d’entendre de l’altra persona és totalment diferent de la teva. Això ens pot passar amb un article, una cançó, un videoclip, fins i tot amb una pel·lícula. I això què vol dir? Que hi ha diferents maneres d’interpretar el que un escriptor/artista/director de cinema ens vol transmetre? Sovint acabem pensant que sí, però moltes vegades l’autor té una idea molt clara del que vol transmetre i moltes vegades no ho acabem de copsar.

En aquesta entrada un proposo dos exercicis per veure si sou capaços de captar què és el que l’autor està transmetent. El primer exercici és veure la pel·lícula Malenconia (Melancholia, 2011), de Lars von Trier. Els seguidors de von Trier segurament hi tenen la mà trencada a entendre l’essència cinematogràfica del director, però els que no hi estan avesats pot ser que no l’arribeu a entendre. La pel·lícula es divideix en dues parts. De fet, fent un matís, la pel·lícula és fàcil d’entendre, el que és difícil és intentar relacionar les dues parts, més enllà de la trama de cada una. Us deixo l’obertura de la pel·lícula per si us animeu a veure-la (obertura, que no tràiler!). El pitjor que us pot passar és que tingueu la impressió que heu vist dues pel·lícules diferents d’una hora cada una. Si us passa, m’ho comuniqueu i us ho explico. A mi m’ho van haver d’explicar. :-)

Cartell de la pel·lícula Melancholia

Clica aquí per veure l'obertura de la pel·lícula.


El segon exercici és més curtet. Us proposo que mireu l’últim videoclip de la controvertida Lady Gaga: G.U.Y. (2014). En aquest cas l’objectiu és que l’entengueu. Pels que segueixen la trajectòria de l’artista us serà fàcil, i si busqueu referències a Internet segur que trobeu alguna explicació, però la gràcia és adonar-vos que podeu veure un videoclip, no entendre la trama, i quedar-vos tan igual. Una pista: no té res a veure el vídeo amb la lletra. Bé, el sexe sempre hi és present tant a les lletres com als vídeos de la Gaga, però no és mai determinant.



Si us animeu a fer els exercicis després els podrem comentar! Penseu que podríeu ser capaços d’experimentar la ignorància en directe! No us atrau?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada