Jo sóc el teu amic

A punt d'iniciar unes vacances més que merescudes per Austràlia, aquí va un resum de la vida que hem dut durant aquest 3 mesos. Grans plans i millor companyia! I és que si les dues coses van juntes, les coses surten rodades, vulguis o no. 3 mesos memorables. Gràcies per tot. :-)

Naturalesa humana

Us heu preguntat mai per què treballant sota pressió solem ser més eficients? És una de les grans paradoxes d’aquesta vida, almenys per mi. Els dies previs a entregar una feina, o el dia abans d’un examen, és el temps més fructífer. És curiós com tot i una severa planificació, aquesta regla de tres s’acaba imposant en la majoria d’aspectes i situacions quotidianes. Això significa que realment deixem les coses per l’últim moment, sense ser conscients o sent-ho, perquè per norma general (o llei natural) cada cosa té el seu moment. Pot ser que persones organitzades que llegeixin aquest escrit diguin que no és veritat, però jo, que em considero una persona molt quadriculada, he de reconèixer que aquesta llei a mi també m’atrapa. I sovint em desborda. Però, tot i així, sempre acabo els objectius dins els deadlines marcats (si més no, pels importants, al meu entendre). La meva pregunta, doncs, és per què estressar-se tant si realment saps que acabaràs fent allò que toca quan toca? Doncs no tinc resposta, o una de ben senzilla: naturalesa humana.

Le Penseur, Auguste Rodin (1880)

 

El poder dels petits gestos

Avui m’han fet un regal.
Tal i com han de ser en els regals de vertaders i genuïns, no m’ho esperava. Aquest fet, que pot semblar simplista, m’ha fet recordar la màgia d’aquells regals fets perquè si, els regals fets perquè un vol regalar sense haver d’esperar-se a un aniversari, al Nadal o a qualsevol data assenyalada. Veient la il·lusió que m’ha fet, he pensat en els regals que rebo perquè toquen, uns regals fets amb tota la bona fe però embolicats amb el paper d’una societat capitalista compulsiva, una societat rància i esclavitzada emocionalment. Aquests petits gestos són els que t’ajuden a despertar de la realitat paral·lela a la que juguem i et deixen veure que tot, absolutament tot, ha arribat a tenir algun sentit, tot i que ja l’hàgim oblidat o canviat el seu significat per un de més groller.

Moltes gràcies!

:-)