26 de maig de 2012

La marató per la pobresa, la marató per manipular-nos (un cop més)


Sembla que ja s’acosta el dia. Demà, després d’uns dies d’intensa propaganda dignes d’una campanya electoral, el país sencer (Catalunya, és clar) sembla que viurà una altra jornada solidària de la mà d’un format televisiu que ha quallat en la nostra societat i genera un “bon rotllo col·lectiu” pel fet de ser tan comprensius i empàtics amb la gent que pateix. Demà viurem una nova edició de La Marató de TV3, un programa que ja té més de vint anys i ha demostrat que en solidaritat als catalans i catalanes no ens guanya ningú. Bé, que siguem solidaris també ho demostren moltes altres coses, com l’espoli fiscal que pateix el país, el pagament de peatges per carreteres més que amortitzades o simplement fer una ullada als pressupostos generals de l’Estat per veure de quina pasta estem fets.

Tornant al tema estrella d’aquest cap de setmana, demà Catalunya es vestirà de dol per assumir que cada cop hi ha més pobresa a Catalunya. En altres paraules, perquè parlar de pobresa sembla que estiguem esquivant el tema per ser tan generalista, això vol dir que cada cop hi ha més persones que tenen dificultats per afrontar les necessitats bàsiques per sobreviure (que no viure). A Catalunya, ja parlem d’un 23% de pobresa infantil. Traduït, això significa que 23 nens i nenes de cada 100 no tenen res per menjar abans d’anar a dormir, o que no saben si podran anar a escola l’endemà, o que simplement veuen l’angoixa dels seus pares per la situació que estan patint, una violència totalment traumàtica. I demà, emmascarat dins el format d’una marató com les que la televisió pública porta fent molts anys, se’n farà una per combatre aquest tema, com si fos una malaltia.

A mi, personalment, em sembla lamentable que s’intenti combatre de la mateixa manera la pobresa d’un país com l’estudi del càncer o qualsevol altra patologia de les que ha tractat La Marató de TV3. Hi ha qui diu que la idea és la mateixa i per conscienciar la població ja està bé, però hi ha un rerefons que no podem obviar i cal que l’entenguem. Per començar, les causes de per què hi ha pobresa a un país no són les mateixes de per què apareix una malaltia. És evident que hi ha malalties relacionades amb la pobresa, però a Catalunya no hem arribat a aquest punt ni pretenc fer-hi referència. Només cal mirar a alguns països de l’Àfrica per entendre-ho.

A grosso modo, una malaltia apareix en un individu per causes genètiques i/o ambientals, és a dir, per herència però també per l’ambient en el que vius o els hàbits que tens. Em nego a creure que la pobresa s’hereta, si més no hauríem de tenir mecanismes per evitar-ho. El factor ambient és cert que pot desencadenar a que una persona es trobi amb dificultats per viure, com pot ser una mala educació, que abusin de tu o simplement per mala sort. Per tant, em sembla més que correcte educar la societat amb maratons per ajudar a investigar certes malalties, moltes de les quals són una loteria (genètica) i cal donar un impuls en la investigació, independentment de si el Govern reflecteix o no aquesta necessitat en els seus pressupostos. El que no em poden fer creure és que hi hagi persones que els “ha tocat” ser pobres i que calgui ajudar-les per aquest fet. Si hi ha persones pobres, i cada cop n’hi ha més, no són per causes genètiques, i per tant, l’ambient hi té algun paper. No pot ser que ens facin creure que la pobresa és una injustícia i que entre tots hem de fer alguna cosa quan el sistema capitalista en el que vivim ja planteja l’existència d’un “sector pobre” (sinó, no existiria el “sector ric”). I encara menys em faran creure que això ho podem arreglar “entre tots” quan realment no som tots els qui intentem arreglar-ho.

Per mi és violent que se’m demanin diners per afrontar la pobresa del país quan s’estan retallant drets fonamentals com són l’educació i la sanitat. No concebeixo aquesta solidaritat que se’ns exigeix quan s’està retallant en drets socials i s’està asfixiant a milers d’entitats i associacions que precisament lluiten per a que l’escletxa entre rics i pobres no es faci més dolorosa. I no entenc que es faci una marató per la pobresa patrocinada per les empreses que han generat aquesta descompensació en el sistema capitalista i que han ensorrat en la misèria a milers de famílies; empreses que han estafat a famílies senceres; empreses que malgrat tenir milions d’euros de benefici segueixen acomiadant personal i empreses que a través de la mentida i emparats pels òrgans governamentals han mermat l’estabilitat d’una societat que està caminant pel llindar de l’abisme.

I ens volen fer creure que és una magnífica idea demanar diners als que no estem en la pobresa però que estem amb l’aigua al coll o fent veritables esforços per a intentar viure dignament? Va home, d’això se’n diu cinisme. I aquí queda retratada tota la classe política donant suport a aquestes iniciatives totalment estèrils i no aplicant polítiques de canvi reals i fent pagar als veritables culpables del problema que estem pagant justos per pecadors.

Senyors polítics, no ens creiem que faltin cadires, en sobren. A vosaltres us sobra insolència i us falta lleialtat cap a un poble a qui representeu i no feu més que maltractar. Però sabeu molt bé que aquesta situació és insostenible, i tard o d’hora haureu d’actuar si no voleu una revolta social o una guerra civil.

Us deixo un enllaç que resumeix aquest escrit i que em sembla força encertat. Em sobra alguna frase però em sembla feina ben feta.