22 d’agost de 2012

Distraccions d'estiu


Ara que estic de vacances he pogut recuperar i recordar aquells dies que no has de fer res, però res de res. Estant al sofà tocant la guitarra, intentant desxifrar els acords d’una de les cançons que sonen més aquest estiu, me n’adono de com de simple pot arribar a ser la vida. I no faig referència a l'adjectiu simple en to pejoratiu, sinó al contrari.

Puc estar-me hores encallat amb un acord que no acaba de sonar del tot bé, però no em neguitejo ni em frustro, sinó que segueixo de manera perseverant intentant trobar quin és l’acord que sona bé a cada frase. Puc equivocar-me en el canvi d’acord i tornar-hi, una i altra vegada, sense rondinar ni deixar-ho estar. I així pot passar tota la tarda, amb una sola cançó al meu cap, fins que sóc capaç de tocar-la amb dignitat.

I és que quan fem les coses per gust, i no per obligació, sense saber perquè ens les prenem d’una altra manera, amb més filosofia, amb més serenitat que no pas quan venen imposades.