25 de març de 2011

Val la pena ser objectiu?


Quan intentes ser objectiu en una societat tan subjectiva un s’ha d’adonar (per força) que les regles estrictes no funcionen. Quan intentes jugar a ser objectiu te n’adones que no ho pots ser mai en coherència amb tot el que t’envolta: mai aplicaràs les mateixes regles del joc als teus amics, a la família, als coneguts, a la gent que viu al teu barri o poble... La perfecció es trenca amb la subjectivitat, però no es pot viure volent ser perfecte. L’empatia encoratja a passar d’una subjectivitat a una altra i t’anima a entendre la gent que t’envolta. Què encoratja a mirar les coses de manera objectiva? Potser motiva per poder parlar de “normalitat”, el sentit comú, no en sé la resposta. Però, per què és important veure la “normalitat” de les coses? Si cada persona acota la seva pròpia “normalitat”, de què ens serveix? Tota aquesta divagació em condueix a una conclusió: no siguis objectiu, tu veus la vida a la teva manera i això no ho pot canviar ningú: ets subjectiu. Som subjectius. La nostra societat és subjectiva. No totes les pomes poden ser de la mateixa mida i forma i tenir el mateix gust i color, hi ha un factor de variabilitat que cal tenir en compte. I aquest factor de variabilitat és la subjectivitat.
Val la pena ser objectiu?



6 de març de 2011

El país del 2031

Avui (diumenge, cap de setmana de tres dies, -s'ha de posar en context-) he anat a Vic a la trobada dels grups temàtics de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG). Si, m'he llevat a les set, he dedicat tot un diumenge a "reunir-me" (dit de manera grollera), i m'he queixat i maleït l'hora, el lloc i tot en general. Però ha valgut la pena. 
Parlar sobre què aporta l'escoltisme al nostre país, com s'adapta i quina capacitat transformadora desenvolupa t'ajuda a recordar que tot el que portes fent tota la vida (a diferents etapes) val la pena, i el que és més important, que és necessari. El tema encara es posa més interessant si et fas les matexies preguntes per la nostra societat d'aquí a vint anys, un exercici per ajudar que el teu moviment (el moviment escolta) intenti ser punter i marqui tendència, perquè, al cap i a la fi, les tendències mouen el país. Un moviment que realitzem tres associacions que ara mateix estem marcant el futur de l'escoltisme a Catalunya, un projecte que pot fer història i, per damunt de tot, un projecte que segur que enfortirà el moviment, i el país.
Mentre es necessiti gent compromesa, decidida, amb iniciativa, capaç de liderar, que sàpiga estimar el seu país, que sàpiga escoltar els altres, honesta... mentre necessitem tot això, hi haurà escoltisme.