14 de desembre de 2010

Jo sóc el teu amic

A punt d'iniciar unes vacances més que merescudes per Austràlia, aquí va un resum de la vida que hem dut durant aquest 3 mesos. Grans plans i millor companyia! I és que si les dues coses van juntes, les coses surten rodades, vulguis o no. 3 mesos memorables. Gràcies per tot. :-)

9 de desembre de 2010

Naturalesa humana

Us heu preguntat mai per què treballant sota pressió solem ser més eficients? És una de les grans paradoxes d’aquesta vida, almenys per mi. Els dies previs a entregar una feina, o el dia abans d’un examen, és el temps més fructífer. És curiós com tot i una severa planificació, aquesta regla de tres s’acaba imposant en la majoria d’aspectes i situacions quotidianes. Això significa que realment deixem les coses per l’últim moment, sense ser conscients o sent-ho, perquè per norma general (o llei natural) cada cosa té el seu moment. Pot ser que persones organitzades que llegeixin aquest escrit diguin que no és veritat, però jo, que em considero una persona molt quadriculada, he de reconèixer que aquesta llei a mi també m’atrapa. I sovint em desborda. Però, tot i així, sempre acabo els objectius dins els deadlines marcats (si més no, pels importants, al meu entendre). La meva pregunta, doncs, és per què estressar-se tant si realment saps que acabaràs fent allò que toca quan toca? Doncs no tinc resposta, o una de ben senzilla: naturalesa humana.

Le Penseur, Auguste Rodin (1880)





 

3 de desembre de 2010

El poder dels petits gestos

Avui m’han fet un regal.
Tal i com han de ser en els regals de vertaders i genuïns, no m’ho esperava. Aquest fet, que pot semblar simplista, m’ha fet recordar la màgia d’aquells regals fets perquè si, els regals fets perquè un vol regalar sense haver d’esperar-se a un aniversari, al Nadal o a qualsevol data assenyalada. Veient la il·lusió que m’ha fet, he pensat en els regals que rebo perquè toquen, uns regals fets amb tota la bona fe però embolicats amb el paper d’una societat capitalista compulsiva, una societat rància i esclavitzada emocionalment. Aquests petits gestos són els que t’ajuden a despertar de la realitat paral·lela a la que juguem i et deixen veure que tot, absolutament tot, ha arribat a tenir algun sentit, tot i que ja l’hàgim oblidat o canviat el seu significat per un de més groller.

Moltes gràcies!
:-)



30 de novembre de 2010

Guanyadors i Vençuts

Un 2010 històric.
Això és el que prometia el sentir general de la població catalana i que va culminar el 10 de juliol, una declaració en tota regla de l’estat d’ànim dels catalans vers la vexació espanyola que fa anys que pateix. Segurament no hi havia un milió de persones, però n’hi havia suficient per a que se’t posés la pell de gallina. Tant difícil que és aconseguir un sentiment de valentia i tant fàcil que s’esfumi en un no res. Al final, tot el castell de sorra es tradueix en 10 diputats per a Esquerra i 4 flamants diputats de SCI, o, altrament dit, una davallada humiliant i una irrupció sensacionalista. El gir radical espanyolista del PSC promogut durant la campanya electoral els ha donat fruits: Carme Chacón parlant en castellà al Palau Sant Jordi i els resultats més ridículs de la seva història. Enhorabona! d’això se’n diu visió de futur. El Partit Popular guanya 3 diputats amb un videojoc que promou el racisme i la xenofòbia; magnífic, això si que és treure rèdit de la porqueria, a veure si els socialistes n’aprenen. Ciutadans no cal esmentar-los, no fos cas que es rebel·lessin. Iniciativa encara se’n fa creus de ser la quarta força parlamentària. El medicament d’en Carretero era Placebo i s’ho ha cregut fins i tot ell i Josep Anglada encara no sap d’on li han sortit els 75.000 vots que ha aconseguit (ni jo). Una mica més i es cola al zoo. I entre tot el teatro del bueno Convergència ha aconseguit el seu objectiu, ‘quasi-poder’ governar en solitari. Enhorabona pels guanyadors, els polítics, i també enhorabona pels vençuts, els catalans. Som els herois de l’estupidesa. 







25 de novembre de 2010

Herois

"Sun Wukong, el rei mono, és un dels personatges ficticis més populars de la literatura xinesa. Nascut d’una pedra en una muntanya apren una sèrie d’encanteris i tècniques de lluita de la mà del seu mestre, entre d’altres, la transmutació i l’art de volar pels núvols. Considerablement més fort que algunes de les deïtats xineses, la seva arma característica és un bastó capaç d’allargar-se i multiplicar-se robat del Rei Drac dels mars. Va arribar al cel amb l’objectiu de ser immortal però Buda el castiga més de 500 anys sota una muntanya. Posteriorment li és encarregada una missió juntament amb el monjo Xuanzang: viatjar a l’Oest amb l’objectiu de recuperar les escriptures budistes per a la Xina. La seva personalitat rebel i carismàtica el porta a ser l’heroi d’innumerables històries i combats amb personatges malvats i malèfics, i finalment, després de més de 14 anys, aconsegueixen tornar amb les valuoses escriptures i se’ls recompensa amb la il·luminació final."





No sé si mentre us feia cinc cèntims de la novel·la Viatge a l’Oest (Xi Jou Li), escrita de forma anònima el 1590 (tot i que se l’associa a Wu Cheng’en) i de més de 2500 pàgines heu fet el paral·lelisme del personatge Sun Wukong amb un altre personatge, una mica més actual, creat per Akira Toriyama. Doncs si, aquesta novel·la, un relat fantàstic sobre l’arribada del budisme a la Xina, és la base d’inspiració i premisa bàsica de la popular sèrie de dibuixos animats Bola de Drac. 


Aquest és el meu petit homenatge per estrenar nou bloc!


"Tots podem ser herois si ens ho proposem.
No cal fer gestes increïbles, 
tan sols cal que els altres se les creguin."