15 de maig de 2011

tcaps2011

Avui fa 15 dies que va finalitzar l'esdeveniment més important a nivell escolta de la història recent de l'escoltisme a Catalunya. I m'he pres la llibertat d'escriure un post amb quinze dies de diferència perquè l'emoció, l'eufòria i l'alegria no condicionés el missatge.
Certament, preparar una trobada on hi han de participar més de 1000 persones no és gens fàcil, però la il·lusió, les ganes, la necessitat i la tossuderia fan que aquestes activitats tirin endavant. I no només això, les ganes de participar i de voler decidir per part de tots els caps que varem ser a Manresa el cap de setmana del 30 d'abril i 1 de maig sobre com volem que sigui l'escoltisme i el guiatge al nostre país va suposar que la 1a Trobada de Caps fos un èxit.
Però això no és tot. Ara cal seguir el camí que hem traçat entre tots i totes i cal seguir treballant perquè la trobada sigui el que un dia alguns varen somiar que fos: el punt de partida.
I segurament n'hi ha que encara es preguntaran què tenim... que què tenim? doncs tenim un potencial enorme. (mireu el vídeo)