9 d’abril de 2014

Ítaca


Gosar comprendre les teories d'aquells que es creuen tenir la veritat absoluta de tot allò que importa –i també d'allò que no– en aquesta vida és tan emocionant com menjar-te una llimona: no saps si ho aconseguiràs, però unes quantes ganyotes estan assegurades. Ara bé, la cara d'incredulitat sempre ens ajudarà a sortir del pas quan intentes, per activa i passiva, entendre't amb el teu interlocutor i veus que la cosa no avança. Hauré de fer un pas més? Ser més perseverant? O potser més convincent? Al principi creus que no has estat prou clar i optes per repetir-ho de manera més clara i entenedora, no fos cas que haguessis mal interpretat el nivell cognitiu de l'altre, però quan veus que realment portes estona picant contra una paret infranquejable prioritzes el teu benestar, tan físic com mental. I és que tenir la pretensió de furgar en els fonaments dels altres i sortir-ne il·lès és, amb tota certesa, un acte d'innocència.

Potser no aconseguiràs inserir aquelles idees o pensaments més genuïns i atractius sobre tu a l'òrbita de l'interessat, ni podràs generar prou interès per atraure l'atenció d'aquell que tens a davant, però no per això deixaràs de ser tu ni de canviar la teva manera de viure i entendre la realitat. Cal ser perseverant, d'acord; cal ser empàtic, perfecte; cal ser amable, correcte; Però hi ha d'haver interès d'entesa a les dues parts, sinó l'esforç és en va, fins i tot nociu. No tens per què deixar que l'espera se't faci eterna i comenci a corroir l'anhel pel què has iniciat aquesta creuada. De ben segur que en aquest viatge trobaràs aquell amb qui compartir les teves afinitats i debilitats, les teves virtuts i defectes, els teus somnis i malsons. Aquell que t'entengui, al cap i a la fi.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada