Mirar el passat

Mirar temps passats i pensar que abans les coses es feien millor és un recurs que, per bé o per mal, molts de nosaltres hi estem subscrits de manera acèrrima, per més que de vegades genera un rebuig general i aboca un cert despropòsit. I no em refereixo a ser més o menys conservador, més o menys gran, o més o menys optimista. Jo sóc dels que penso que té un cert risc mirar enrere, i moltes vegades despista més que no pas ajuda; fins i tot pot arribar a esbiaixar els objectius o el camí a seguir. Ara bé, s’ha de reconèixer que sempre que sigui possible s’ha de tenir una certa visió històrica per construir un context on poder treballar i avançar de manera coherent. Fins i tot en alguns casos és imperatiu constatar l’evolució que societats i cultures han realitzat.

Qui no ha dit mai “això abans no passava!” o “això abans no es feia així!”, o fins i tot l’aclamada frase “això s’ha fet així de tota la vida!”? I és que de vegades apareix fins i tot sense voler-ho. No estic dient que qui utilitzi aquestes frases no estigui en la certesa (bé, literalment l’última és refutable de manera clara), però segurament no està tenint en compte el context del que parlàvem abans. Per tant, segurament podríem precisar que més que aportar oxigen o esvair dubtes del tema que es tracta, fan ben bé tot el contrari.

Això passa quan es fa servir el passat sense contextualitzar i sense ànim de generar context. Finalitzar una conversa o discussió utilitzant aquest recurs i així poder recolzar-se en el passat per no acabar trobant cap solució o esperança hauria de ser moralment inacceptable. Si més no, qüestionable.