Adéu Siau

És difícil escriure amb llàgrimes als ulls. És difícil pensar que has marxat i no t’he pogut dir adéu, és difícil fer-se a la idea que no et tocaré mai més, ni et podré fer cap més petó.

Se’m fa estranya la sensació de mirar una foto teva i pensar que ja no hi ets; pensar que de bon matí corries per casa i a la tarda t’enterràvem al teu poble, allà on et vàrem trobar, entre esbarzers. Hi cabies sencer sobre la meva mà, d’un nen de 13 anys. Ningú donava res per tu perquè eres massa petit i deien que te’ns moriries, però has viscut 14 anys (quasi 15) com un rei. Has estat el consentit de la casa i així te’ns vas posar, amb 6 quilos a sobre i despertant els pares cada dia a les set del matí perquè no tenies teca. Em quedo amb tots els moments que ens has donat. Alegries, com venir a rebre’ns cada cop que algú entrava a casa o empaitar-nos per casa, i espants, com quan vas caure del setè pis i només et vas fer un esquinç a la cua, que sempre que te la tocàvem rondinaves.

Suposo que el més dur ja ha passat i ara el temps ajudarà a canviar les llàgrimes per somriures cada cop que algú parli de tu. Sempre et recordarem i sempre t’estimarem. :-)

DEP Trapella (05/08/1997 - 18/04/2012)