Objectius egoïstes

No hi ha res més gratificant que anar marcant-te reptes personals i veure que els vas assolint. He dit personals, no laborals, crec que és important separar els termes, almenys per a mi. I tampoc faig referència als reptes que ens marquem de cara als altres dins algun voluntariat. Omplen molt però avui no toca parlar d’això.

Així doncs, segons el meu parer, existeixen una part dels objectius que ens marquem a la vida que són pròpiament nostres, per a nosaltres i per al nostre creixement personal. I torno a dir nostre per a què despertem l’ego que normalment té connotacions negatives i que de tant en tant és important treure’l a passejar. Al cap i a la fi, la vida, viure, és per a tu, és la teva vida i tu ets el més important de la teva vida. Ja veieu el nivell d’ego del que estic parlant.

Per a mi és molt important tenir objectius que només pensin en tu. Són els que et cuiden, els que et mimen i els que modulen la teva capacitat d’afrontar tot el que el teu voltant et fa suportar cada dia. Són els teus indicadors per valorar el nivell de sanejament interior i són, en definitiva, una manera d’anar superant esglaons en la teva vida.

I és que a vegades treure’s el carnet de conduir és més important per a un mateix que no pas tenir una carrera o un màster. Simplement pel grau de dificultat personal o implicació emocional que pot suposar que un fet banal per a uns sigui un gran repte per a d’altres. I això és el que m’ha passat a mi quan em van dir que havia aprovat l’examen pràctic de conduir, i a la primera. Adonar-te que pots superar allò que et proposes i que per a tu és molt important a nivell personal i que pot semblar una estupidesa per als altres és el que fa, en definitiva, que la vida que vius sigui teva i només teva. El reconeixement per part dels altres ja depèn de l’empatia que tingui cadascú i és un altre tema, al que no hi penso entrar. No cal que et reconeguin els teus reptes personals, perquè el més important és que te'ls reconeguis tu. Aquí està la gràcia.

Tal i com deia al principi, un cop superat un repte, cal marcar-se’n un altre. I he decidit fer classes de cant per adonar-me que puc aprendre a cantar bé i sentir-me millor veient que puc dominar la projecció de la meva veu. I us pot semblar una xorrada, però és el meu objectiu personal. És el meu objectiu egoïsta.