Guanyadors i Vençuts

Un 2010 històric.
Això és el que prometia el sentir general de la població catalana i que va culminar el 10 de juliol, una declaració en tota regla de l’estat d’ànim dels catalans vers la vexació espanyola que fa anys que pateix. Segurament no hi havia un milió de persones, però n’hi havia suficient per a que se’t posés la pell de gallina. Tant difícil que és aconseguir un sentiment de valentia i tant fàcil que s’esfumi en un no res. Al final, tot el castell de sorra es tradueix en 10 diputats per a Esquerra i 4 flamants diputats de SCI, o, altrament dit, una davallada humiliant i una irrupció sensacionalista. El gir radical espanyolista del PSC promogut durant la campanya electoral els ha donat fruits: Carme Chacón parlant en castellà al Palau Sant Jordi i els resultats més ridículs de la seva història. Enhorabona! d’això se’n diu visió de futur. El Partit Popular guanya 3 diputats amb un videojoc que promou el racisme i la xenofòbia; magnífic, això si que és treure rèdit de la porqueria, a veure si els socialistes n’aprenen. Ciutadans no cal esmentar-los, no fos cas que es rebel·lessin. Iniciativa encara se’n fa creus de ser la quarta força parlamentària. El medicament d’en Carretero era Placebo i s’ho ha cregut fins i tot ell i Josep Anglada encara no sap d’on li han sortit els 75.000 vots que ha aconseguit (ni jo). Una mica més i es cola al zoo. I entre tot el teatro del bueno Convergència ha aconseguit el seu objectiu, ‘quasi-poder’ governar en solitari. Enhorabona pels guanyadors, els polítics, i també enhorabona pels vençuts, els catalans. Som els herois de l’estupidesa.