L’altre dia al tren vaig sentir com un nen li preguntava a un altre a quant
estava avui la prima de risc. Em va semblar curiós que aquest índex, que ara
està de moda, fins i tot aparegui a les converses dels més joves. Sens dubte,
bona feina per part dels periodistes; però tinc la certesa que aquells nens no
saben què carai és aquest número ni com s’ha d’interpretar, tot i que
segurament els han dit que quant més alta és la xifra, pitjor.
I és que ens diuen que travessem una de les pitjors crisis econòmiques de
l’era moderna. Si més no, això ens volen fer creure. Amb tanta retallada han
quedat tocats tots els sectors de la societat, incloses les entitats d’educació
en el temps de lleure. Sembla lògic que si es tanquen plantes senceres
d’hospitals i pretenen posar quaranta nens i nenes en una aula, a nosaltres ens
retallin les subvencions per totes bandes.
Ara, encara que sembli mentida, no tot el que succeeix durant una crisi és
negatiu. En èpoques dolentes tots i totes aprenem a treure el millor de
nosaltres, una mica per instint de supervivència i, sobretot, també per a què
som animals socials i ens cal conviure en harmonia amb qui ens envolta. I això
és precisament el que va passar a la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge
(FCEG) arran de la crisi que l’Organització Mundial de l’Escoltisme (WOSM) va
patir fa pocs anys.
En plena crisi institucional, les tres associacions membres de la FCEG,
Minyons Escoltes de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta de Catalunya van
saber estar-ne a l’alçada i construir un discurs conjunt i unitari per fer
front a la situació. Pot semblar que estigui explicant una obvietat, però
aquest fet va assentar precedent davant un ambient hostil i poc constructiu que
s’havia instal·lat a la Federació. El conjunt d’activitats plantejades al
voltant del centenari de l’escoltisme també va ajudar a concloure que el
projecte federatiu podia ser més ambiciós que limitar-se a ser un simple codi
postal.
Va ser en aquest context on les juntes executives de Minyons, Escoltes i
Acció Escolta van asseure’s al voltant d’una taula amb la voluntat de d’analitzar
la situació que actualment vivia la nostra societat i quin paper estava jugant
el moviment escolta i guia. Un context complicat a nivell econòmic, un moment
delicat a nivell d’identitat nacional i una societat abocada en una crisi de
valors van constatar que el moviment no estava donant resposta a les
necessitats actuals de la societat catalana. Amb aquest anàlisi es va detectar
l’oportunitat d’iniciar un procés d’unitat de l’escoltisme i el guiatge a
Catalunya fonamentat en tres pilars propis del moviment escolta: el principi
d’unitat, la construcció nacional d’un poble i el dret de llibertat, tant
individual com col·lectiva, i diversitat cultural. Aquest procés es va
ratificar a les assemblees de les tres associacions amb la voluntat d’arribar
tan lluny com els agrupaments escoltes ho desitgin.
Ja han passat tres anys d’ençà i s’ha anat construint un camí d’anàlisi, de
valoracions, de punts en comú i també dubtes. S’han realitzat des d’enquestes i
informes externs fins a una trobada de caps, que ja de per si és històrica; i
aquest any s’han proposat debats als consells dels agrupaments i trobades de
representants dels agrupaments per intentar elaborar un marc ideològic de
consens. Uns principis compartits que cal definir entre tots i ratificar a la
propera assemblea del novembre. Aquest serà el punt d’inflexió que marcarà l’autèntic
punt de partida.
És ara que hem de veure si la casa que estem construint té bons fonaments i
podem cabre-hi tots i totes. És ara que cal ser valents i tenir clar que el que
fem tots els escoltes i guies de Catalunya parteix d’una mateixa base i busca
un objectiu: educar els infants, adolescents i joves de la nostra societat per
a esdevenir persones capaces de ser crítiques amb el seu voltant i participar
de la vida en societat sense cap tipus de complex.
El missatge és clar i la voluntat ferma, volem un escoltisme potent a
Catalunya; i això passa per demostrar que en temps de crisi cal ser valents i
apostar per un discurs a l’alçada d’un moviment que comprèn 200 agrupaments
escoltes arreu del territori català, amb 4.000 caps voluntaris que dediquen el
seu temps lliure a educar més de 20.000 infants i joves. Com a moviment volem
més representació i més reconeixement de la tasca que desenvolupem a la nostra
societat, sovint menystinguda. Cal fer coneixedors, i també partícips, als
òrgans de govern d’aquesta enorme feina per poder respondre a les necessitats dels
agrupaments escoltes i així garantir la qualitat educativa.
Algun dia m’agradaria poder sentir al tren que dos nens parlen de la
unificació de l’escoltisme i el guiatge a Catalunya. Això voldrà dir que tots
els escoltes i guies de Catalunya hem estat capaços de sobreposar els valors
d’un moviment mundial al servei de la societat catalana i d’apartar les
diferències. Dit en altres paraules, haurem estat capaços, tots i totes, de fer
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada