Amics, avui, 18/09/2011 és una data assenyalada en les nostres vides. Avui fa un any que vàrem coindicir els 4 per primera vegada! I va ser llavors on es varen començar a traçar uns lligams que a dia d'avui encara són vigents. No va ser un inici fàcil: un vestit d'abella... un altre imitant un hippie pollós, una de setentera mig gitana... i un servidor intentant ser Peter Pan... i així ens vàrem conèixer, en una festa a West End... i resulta que ens vem agradar tant que fins i tot vàrem acabar dormint tots a Love Street... la nostra primera vegada, i no seria l'única!
En aquell moment no érem conscients que aquella trobada desembocaria en el neguit de voler compartir un seguit de vertiginosos caps de setmana aprofitant el dia a dia i gaudint dels moments que ens oferia el context australià, sabent que aquella vida "paral·lela" tenia data de caducitat. Moments viscuts a la Great Ocean Road, al DownUnder, o tocant la guitarra a qualsevol lloc, com al Mount Coo-tha, on podríem situar el punt d'inflexió de la nostra relació.
Considero, al meu parer, que és una de les etapes de la meva vida millor invertides a tots els nivells: cultural, intel·lectual, social i personal. D'allò que en diuen "curt, però intens", doncs no hi ha millor definició.
I per acabar, he recuperat un dels meus posts que escrivia al Facebook mentre era a l'altra punta del món:
Post#072: Nit de farewell per recordar... magnífics 3 mesos amb vosaltres! :-) (14/12/2010)
Sempre m'han dit que somniar és gratis, però recordar també, i sovint oblidem els moments viscuts que han estat realitat i que amb el temps adquireixen més valor!
Feliç aniversari!
IMU
Diuen que la vida no es mesura en temps sinó en intensitat. Jo quan recordo algun moment viscut d'aquells 3 mesos sempre m'arrenca un somriure carregat de nostalgia, i gairebé sense voler després me'n ve al cap una altra que en vam fer, i una altra ...
ResponEliminaUna abraçada ben austral, Oriolus, i ens veiem per Nadal!