16 de juny del 2011

Conillet d'índies

Avui escric des de l'hospital. No perquè estigui malalt o fotut, per sort, sinó perquè formo part d'un estudi que ja ha arribat a la fase d'experimentació amb humans.
Per què ho faig? es pregunten la majoria dels meus amics i familiars. I per què no? em pregunto jo.
Clar que hi ha risc, clar que és perillós, hi perdo temps de la meva vida, em fan proves que no són inòcues o que suposen un esgotament pel meu cos, m'injecten medicaments i contrastos... però per tot això hi ha la compensació econòmica; per la resta, la voluntat que la ciència és (o hauria de ser) el gran motor de qualsevol país i, per avançar, s'ha d'experimentar.
Per tant, contribuïr en la ciència a nivell de "conillet d'índies" no és tan difícil d'entendre. Com a mínim en aquest cas m'han buscat, m'ho han explicat i m'ho han demanat, amb més o menys insitència. En altres àmbits de la vida també he estat un conillet d'índies i ningú em va consultar ni demanar permís, com provar què tal anava això de la ESO.





4 comentaris:

  1. Espero que no estiguin assajant en tu un nou tipus de supositori XXL!

    Estic amb tu (metafòricament parlant). Quan tenim mal de cap, o d'estòmac o el que sigui tots volem solucions. Una pastilleta o un xarop i llestos. Ningú considera el procés de desenvolupament del producte. Aquestes proves no estan exemptes de risc com bé dius però aquests assajos són clau per l'avenç de la medicina i al cap i a la fi pel bé de la humanitat. Parafrasejant l'eslògan d'esquerra, tot gràcies a "La gent valenta". Només espero que no tinguis el mateix èxit que ells!

    Una abraçada i cuida't!

    ResponElimina
  2. Com ja et vaig dir al Twitter totalment a favor, com diem a l'Alt Empordà "a favorT!" que té més força. Jo també ho faria, totalment convençuda, i crec que, a més a més, tranquil.la! estic segura de que aquests medicaments han passat moltes proves, assajos amb altres animals, i que està bastant testat.
    Algú ho ha de fer, i tu has tingut 'oportunitat. Segurament jo hagués fet el mateix.

    Una reflexió:

    Moltes vegades la gent es queixa de que tots aquests processos són lents... que tarden massa...
    també penso que la gent que té qualssevol malaltia (sense cura) estarien disposats a provar-ho, s'afferrarien a qualssevol medicament (encara sense testar) per tal de poder millorar, encara que tingués altres efectes secundaris. Jo ho faria...
    Tenim pressa però cal ser prudents, fer proves i assajos és lent... en aquest cas esteu ja a la recta final...

    Suposo que ja explicaràs si tens algun símptoma :) tinc curiositat!

    ResponElimina
  3. m'injecten medicaments i contrastos... valga'm déu.... això és gravíssim!! i a més a més freds... pren una orxata de mentres!

    ResponElimina
  4. Ostres Marina! em pensava que havia fet una falta! quin esglai! xd

    No vaig tenir cap símptoma, crec que em va tocar placebo... però no pateixis que em queden 2 dimecres més!

    pd. m'encanta la orxata! ;-)

    Ramon! Res de supositoris! A mi si que m'agradaria estar amb tu sense metàfores! xdxd Més que gent valenta jo diria gent compromesa! Una abraçada mooolt gran guapo!

    Arnau! el "hi" no és cap falta, fixa-t'hi! potser és redundant, d'això ja no n'estic tan segur... :-S

    ResponElimina